En Joan Antón i el Ballenato: navegar lluny, navegar en família

Hi ha vaixells pensats per córrer regates. Altres, per creuar mars. El Ballenato pertany clarament a la segona categoria.

Amarrat al Port de Sitges, el Ballenato és un Nauticat 521, un veler de gairebé trenta tones dissenyat per navegar lluny i amb calma. El seu patró, en Joan Antón, el va comprar el 2018 després de molts anys navegant en embarcacions diverses, amb una idea ben clara: volia un veler còmode per fer milles, viatjar i compartir el mar amb la família.

“Jo buscava un vaixell per navegar tranquil, per anar amb la família i fer travessies llargues”, explica.

El vaixell que va aparèixer on menys s'esperava

Durant mesos, en Joan va buscar embarcació per mitja Espanya. Va visitar vaixells a les Canàries, Cadis i Dénia — velers grans, de cinquanta peus o més, molts amb historials de llargues travessies o projectes de volta al món.

Però el vaixell que buscava va aparèixer just davant seu. A Sitges.

“Vaig entrar al port, vaig passar per aquí i el vaig veure. Sense mirar res més vaig dir: aquest és el vaixell”.

El Ballenato, construït a finals dels anys vuitanta, ja tenia història. El seu primer propietari havia creuat l’Atlàntic amb ell, i el vaixell havia canviat diverses vegades de mans abans d’arribar a Sitges. En Joan Antón el va comprar el 2018.

Un vaixell per navegar lluny

El Nauticat és un veler robust. Desplaça prop de 29 tones i està pensat per navegar amb seguretat i comoditat en travessies llargues. No és un vaixell de regates. És, com diu el seu patró, un vaixell per navegar.

I navegar és exactament el que fa. Cada estiu el Ballenato surt de Sitges rumb a Balears o Itàlia. En els darrers anys ha recorregut Sardenya, Sicília i les illes Eòlies, en travessies que duren setmanes o fins i tot mesos.

“Ens agrada fer milles”, resumeix en Joan amb una senzillesa que ho diu tot.

Una història que ve de l’Atlàntic

La relació d’en Joan Antón amb el mar ve de lluny. Va aprendre a navegr a Sitges quan era jove, en velers com l’Optimist, 420 o el 470. Però l’experiència que va marcar la seva vida va arribar el 1997, durant el seu primer creuat de l’Atlàntic.

Va participar en la ARC — la regata que uneix Las Palmas amb Santa Llúcia — a bord d’un Norwin 47 amb un grup d’amics. I va ser en mig de l’oceà, mentre treballava a la proa durant una maniobra amb el gennaker, que una onada el va llançar pels aires.

“Vaig fer una tombarella i vaig caure a l’aigua”, recorda.

Per sort va quedar enganxat a una escota i el van poder recuperar ràpidament. Però quan va tornar a bord, la tripulació va començar a riure i a fer broma: en sortir de l’aigua, deien, semblava un ballenato.

El nom es va quedar. I quan anys després va comprar el seu propi vaixell, no va haver-hi cap dubte.

Un vaixell ple de família

Avui el Ballenato no navega només amb amics o família. Navega, sobretot, amb família. Cada estiu en Joan s’embarca amb els seus fills i els seus néts rumb a Balears. Tots han creuat el mar en el vaixell moltes vegades.

“Tots els meus néts han fet la travessia a les illes”, explica amb orgull.

Per tal que tothom pugui gaudir del mar, el Ballenato porta fins i tot un gran dinghy amb motor potent, pensat per transportar tota la família del vaixell a la platja quan fondegen a les cales. A les jornades de descans apareixen els inflables, els donuts i les llargues tardes de bany. El mar, per a ells, és una festa compartida.

Saber quan fer mitja volta

Les travessies llargues, però, també ensenyen prudència. En un retorn des de Sicília, en Joan Antón i la seva dona es van trobar amb una tempesta forta prop de Sardenya. El vaixell amb prou feines avançava un nus i el rumb els empenyia cap a Àfrica.

Van decidir fer mitja volta.

“Cal saber quan no sortir i quan una tempesta no es pot enfrontar”. Una lliçó que el mar no perdona als que no l’aprenen.

Un nou creuat a l’horitzó

El Ballenato segueix navegant amb freqüència des de Sitges. El vaixell està ben equipat i mantingut, preparat per a travessies llargues. I, tot i que encara no és oficial, hi ha un projecte que torna a aparèixer a l’horitzó.

En Joan Antón està pensant a creuar altra vegada l’Atlàntic. Aquesta vegada amb el seu fill.

Si finalment es fa realitat, el Ballenato afegirà un nou capítol a la seva història. I el nom del vaixell — nascut d’aquella caiguda en mig de l’Atlàntic fa gairebé trenta anys — tornarà a tenir tot el sentit.