Manel Jané i el Coratge: una vida navegant

Al Port de Sitges hi ha vaixells que expliquen històries. I després hi ha vaixells que són, ells mateixos, una vida sencera navegant i creant històries.

El Coratge, un Swan 45 dissenyat per Germán Frers, és un d'aquests vaixells. El seu patró, Manel Jané Camacho, té 84 anys i porta més de mig segle al mar. Parla de l'aigua amb serenitat, sense exageracions, com qui ha passat moltes hores mirant l'horitzó des de la banyera d'un veler.

El començament: de la pesca submarina a la vela

La seva història amb la vela va començar relativament tard. «De jove feia pesca submarina i busseig. Tenia un llaüt català. Vaig provar la vela… i ho vaig deixar tot, l'altre», recorda.

Aquella primera experiència va ser a Barcelona, a bord d'una embarcació construïda a partir d'una antiga balsa salvavides, amb motor i aparell de vela. Un vaixell modest, gairebé improvisat, que va compartir amb el seu amic Joan Granados. «Portava un motor amb un volant enorme i per posar-lo en marxa havíem d'anar directament al volant», explica, entre rialles.

Un vaixell improbable. Però va ser suficient perquè alguna cosa canviés.

L'Atlàntic que ho va canviar tot

El veritable punt d'inflexió va arribar amb la Ruta del Descobriment de 1984, una travessia transoceànica con sortida des de Benalmádena cap a Santo Domingo, fent escala a l’illa de San Salvador a les Bahames. Trenta dies de mar.

El vaixell en què navegava Manel era pesat i l'equip —en el qual hi havia Tony Guiu, Isidro Martí i Jordi Brufau, entre d'altres— va decidir buscar vent navegant més al nord que la majoria de la flota. Vent en van trobar. I molt més. «Vam agafar un huracà per Nadal», recorda Jané. «Va ser una travessia duríssima.»

A bord eren dotze persones, organitzades en les clàssiques guàrdies de quatre hores. Aquella experiència li va deixar una seguretat que encara avui esmenta amb respecte. «Quan fas alguna cosa així, el mar ja no t'impressiona igual.»

Després d'aquella travessia va comprar el seu primer vaixell seriós: un Baltic 39, amb el qual va començar a competir en regate. Tony Guiu i els seus companys de la Ruta del Descobriment passarien després a la volta al món amb el Fortuna, però Manel va continuar el seu propi camí.

Regates, amics i vaixells

Durant anys, la navegació de Manel va estar molt lligada a les regates. Amb el Baltic i més tard amb altres vaixells —entre ells un Frers 51 de regates pur— va competir amb navegants coneguts del panorama espanyol: Tony Guiu, Isidro Martí, Jordi Brufau, Tomás Gallard, entre d'altres. Amb el Frers van guanyar un campionat de Catalunya.

Les regates eren també una excusa per navegar lluny. Amb el Baltic va arribar fins a Sardenya, Tunísia i les Balears, combinant competició amb llargues travessies de creuer. El nom Coratge va començar llavors a acompanyar els seus vaixells. L'actual ja és el quart.

El Swan 45

El Coratge actual és un Swan 45 construït el 2004, tot i que Jané el va comprar el 2013. El vaixell (TALJ) havia tingut una vida intensa en competició però feia un temps que estava aturat quan es va creuar en el camí de Manel.

Quan el va veure a Porto Romano (Roma) va saber de seguida que era el vaixell que buscava. «Estava una mica abandonat, portava un any sense moure's. Però el vaixell em va agradar de seguida.»

Hi va anar amb la seva filla més jove a veure'l al port. El propietari era italià. La negociació va ser breu: una xifra, una encaixada de mans i el tracte fet. «Em va dir: si em dones 250.000 euros, no has de pagar res més. I jo li vaig dir: d'acord. Li vaig donar la mà. Ja està.»

Després va arribar la feina habitual: motor nou —un Volvo de 55 cavalls que va entrar perfecte—, posada a punt, veles i petits ajustos. Res fora del comú.

Quatre vegades guanyador de la Ruta de la Sal

Amb el Coratge van arribar també els resultats. El Swan 45 va guanyar dues edicions de la Ruta de la Sal en temps real i en compensat, enfrontant-se a vaixells molt més grans. Sumades a les dues victòries anteriors amb el Baltic, Jané acumula quatre triomfs en aquesta regata clàssica del Mediterrani.

També va participar en la Copa del Món de ORG a Barcelona —la primera regata amb el vaixell, juntament amb Isidro— i en la Rolex One Cup de Porto Cervo, on la primera edició la van guanyar i la segona va quedar embolicada en protestes i descomptes de posicions que encara li generen una mica de ràbia.

«Si no et puc guanyar a l'aigua, et guanyo amb el reglament», diu, amb un somriure que barreja resignació i humor. Però quan parla de regates no ho fa en to de trofeu. Parla, sobretot, de la navegació.

El plaer de navegar

Què sent algú que porta més de cinquanta anys sortint al mar? Jané es queda pensant uns segons abans de respondre. «Gaudeixo. Gaudeixo molt quan el vaixell va bé, quan cenyeixo o quan vaig amb una bona popa. Em dóna plaer.»

No intenta convertir-ho en alguna cosa mística. Tampoc en una èpica esportiva. Simplement navegar. «Per a mi és molt important tenir un vaixell. Fins que em mori vull tenir-ne un i sortir al mar.»

Navegar en família

Tot i que el Coratge ha corregut moltes regates, és també un vaixell familiar. Cada estiu, Manel navega amb el seu fill —que practica windsurf i té bona mà amb el timó—, les seves nétes o la seva filla petita rumb a les Balears. Cabrera, Menorca o Mallorca són destinacions habituals.

Al vaixell hi dormen tots. Les lliteres es reorganitzen, es munten matalassos, s'improvisa espai. Com en qualsevol veler de creuer. «Ho tenim tot molt ben planificat», diu somrient.

Un vaixell viu al Port de Sitges

Avui el Coratge està amarrat al Port de Sitges, on continua sortint a navegar amb regularitat. La tripulació canvia segons l'ocasió, però hi ha una persona imprescindible. «L'Albert és l'ànima del vaixell», explica Jané. «Sense ell, a la meva edat, no podria fer tot això.»

Als seus 84 anys continua timejant, participant en regates locals i navegant pel Mediterrani. Perquè, al cap i a la fi, la relació amb el mar és senzilla.

«Si puc navegar, soc feliç.»